Un fortepiano és una inversió important; la majoria de músics conserven el seu primer instrument durant tota la vida, fins i tot si aquesta no era la seva intenció en el moment de la compra. Per això, a l'hora d'adquirir un instrument, un hauria de seleccionar-lo amb la cura apropiada.
No existeix cap fortepiano que sigui el fortepiano Tot Terreny; entre 1790 i 1830, els pianos vienesos i del sud d'Alemanya van canviar i créixer tan ràpidament com han fet els ordinadors durant les darreres dècades. Per això, un determinat instrument sempre serà més adequat per a una literatura que per a una altra. Els fortepianistes moderns -igual que els clavicembalistes moderns abans que ells- s'han comen¨at a adonar que necessiten com a mínim dos instruments, si no tres, per tocar pròpiament tota la gamma de música clàssica per a piano. La idea que un pugui tocar Mozart, Haydn, Beethoven, Schubert, i Schumann en un mateix instrument és simplement tan imprudent com la idea que un pugui tocar tot el repertori des del Fitzwilliam Virginal Book fins a Rameau en un clavicèmbal francès de dos teclats. Així, a l'hora de comprar el primer instrument, més que intentar satisfer tots els desigs amb un sol instrument, és molt millor centrar-se en un període de literatura i comprar un instrument que s'hi ajusti bé; cal comptar que amb una mica de sort, més endavant en la vida un podrà adquirir més instruments per ampliar el seu repertori. A l'hora de fer una elecció, hi ha dos factors que limitaran les possibilitats:
La segona qüestió més important que un músic modern s'ha de plantejar abans d'escollir un instrument és:
"Per què estic fent això?"
Cada persona té motivacions diferents, i cadascú sent més o menys dedicació a la idea de "fer girar enrere el rellotge". El món dels pianos històrics és com un país estranger; alguns poden veure un fortepiano com si fos una segona residència per als caps de setmana i les vacances, mentre que d'altres voldran traslladar-s'hi, dominar la llengua, aprendre a cuinar com els locals i participar en la vida tradicional. Utilitzant la terminologia del segle XVIII, podríem anomenar el primer cas un Fortepiano Liebhaber i el segon, un Fortepiano Kenner. Si no es decideix quin dels dos casos es vol ser, un es pot despertar algun dia i adonar-se que ha comprat l'instrument equivocat!
Für die Liebhaber
Si la motivació essencial del músic no és una dedicació important al concepte d'"Interpretació Informada amb Conceptes Històrics", aleshores el mercat del fortepiano modern està completament obert i el procés de selecció és relativament fàcil. Un cert nombre de constructors produeixen instruments que per si mateixos poden estar prou bé però que són de rellevància històrica qüestionable. Hi ha un cert nombre de pianos "Walter" o "Graf" "genèrics" en el mercat, instruments fets barrejant diversos aspectes d'uns quants instruments originals diferents - tot i que normalment només es cita un o altre d'aquests instruments originals "font" en els quals es basa o s'"inspira" la "còpia". Altres constructors porten el procés un pas més enllà i incorporen elements completament foranis als instruments originals, siguin aspectes d'invenció pròpia o aspectes manllevats d'instruments posteriors, que sovint canvien el tacte o el so de l'instrument per tal de resultar més atraients per als pianistes moderns. Si aquestes aberracions històriques no representen cap preocupació essencial per al músic, aleshores només necessita buscar un instrument que trobi atraient i assequible.
Für die Kenner
D'altra banda, si el músic està seriosament motivat per redescobrir tots els avantatges (i limitacions!) musicals dels instruments originals que van inspirar (i frustrar!) Mozart, Hadyn, Beethoven, i d'altres, aleshores la seva tasca es torna en un major repte -tanmateix, en la meva opinió, molt més profitós! Escollir aquest camí significa embarcar-se en un viatge de descoberta i creixement, un viatge que en el fons pot durar tota una vida; exigeix tant curiositat com determinació.
Seguint aquesta ruta, cal estar preparat per a sorpreses! És més probable que els costums musicals i tècnics i les expectatives del músic es vegin confrontats que no pas apaivagats; per aquesta raó, un no hauria de deixar-se seduir per "el cant de sirena" del primer instrument que troba amb un tacte i un so atraients, ni hauria de refusar un instrument que a primer cop d'ull sona estrany o és difícil de controlar. Cal tenir en compte que l'instrument que immediatament sona i sembla còmode, probablement a la llarga ensenyarà molt poc. Cal continuar mirant, provant, i escoltant.
Per determinar el grau de veracitat històrica, no hi ha cap altra alternativa que realitzar preguntes -tantes com sigui possible! Cal no tenir por a l'hora d'interrogar el constructor sobre qualsevol aspecte dels seus instruments. La majoria d'ells seran sincers i directes sobre el que fan i el per què ho fan; cal evitar constructors que siguin imprecisos o evasius, o que provin de desviar la discussió sobre els mateixos instruments cap a les recomanacions de músics famosos que han tocat o han comprat els seus instruments. Un preu baix pot generar un gran nombre de clients "satisfets", però tal popularitat no diu absolutament res sobre la fidelitat històrica o sobre la qualitat de construcció i dels materials!
Sobretot, cal considerar sempre les recomanacions dels músics famosos dins del seu propi context. Cal no oblidar mai que cadascun dels músics -famós o no- recomanarà inevitablement allò que ell o ella troba atractiu per una multitud de raons. Si aquests mateixos criteris es poden o no aplicar a un mateix és impossible de determinar. Si el músic deixa decidir a altres en nom seu, és tan probable d'acabar amb un instrument que li desagradi després d'un any com amb un instrument que li continuï satisfent tota la vida.
Els fabricants que veritablement volen ajudar al músic a trobar la millor solució, indubtablement estaran contents d'ajudar-lo en la seva cerca; per contrast, els que s'interessen merament a "vendre", només intentaran convèncer-lo (sempre!) de que ha arribat a l'adreça adequada. Una bona prova és de demanar a cada constructor quins altres fabricants pot recomanar, i el per què; si un constructor no pot recomanar com a mínim 2 o 3 col·legues, és més probable que estigui més interessat a tancar un tracte que a ajudar al músic a trobar el seu instrument ideal!
Sempre és una bona idea prendre notes mentre es visita o es parla amb cada constructor de manera que no s'oblidin les coses més tard. Cal no tenir por de tornar a un constructor si, després de parlar amb un altre, sorgeixen noves preguntes.
Bona sort, i molta diversió en el teu procés d'exploració i descoberta!