Filosofia de Construcció
El meu objectiu bàsic és permetre als músics i a la seva audiència reexperimentar l'acte de tocar i escoltar instruments del classicisme. Lògicament, l'única manera de fer això és reproduir els aspectes acústics i mecànics importants dels instruments originals. Per a aquest fi, prefereixo copiar pianos específics que actualment encara sobreviuen. No sóc partidari de barrejar elements d'instruments diferents del mateix constructor històric o de combinar elements estructurals de constructors diferents, ja que això només dilueix el caràcter únic de cada instrument.
Per al pianista modern, tocar o sentir un instrument original acuradament restaurat és sovint confrontacional; tant el seu tacte extremadament lleuger com el seu so transparent i brillant són completament oposats a aquests aspectes del piano modern. Encara que pot ser un gran repte, el potencial per descobrir aspectes nous de literatura familiar és enorme. Vull que les meves còpies proporcionin la mateixa oportunitat als músics i a les audiències per tal que expandeixin els seus horitzons. És per això que evito els intents d'adaptar el so o el tacte dels instruments als músics moderns de manera que els resulti més "còmode".
La meva principal font d'informació és l'examen d'instruments originals restaurats o no, majoritàriament conservats en museus, col·leccions privades, o aquells que han passat pel meu propi taller. Addicionalment, una font important d'inspiració ha estat la meva extensa exposició als sons d'instruments de vent i corda de l'època. Cap instrument no existeix en el buit, i un piano clàssic hauria de ser capaç de defensar-se per ell mateix en els diferents conjunts d'instruments originals. Un fortepiano modern que resulta dominat per un quartet d'instruments de vent clàssics o de violins amb cordes de budell, simplement no és una reproducció creïble. Acceptar tal situació significa suposar que compositors com Beethoven i Mozart eren incompetents en l'art de composició i de l'orquestració, una conclusió que penso que és insostenible.
Finalment, he trobat una enorme quantitat d'informació oculta "entre línies" de documents originals, ja siguin articles periodístics, pamflets informatius escrits per constructors, cartes entre constructors i els seus agents o clients, i comentaris de músics de l'època, etc. La visió sobre aquests "periodistes d'escena" és inavaluable per entendre la posició del fortepiano clàssic dins d'un context musical dels temps més ampli.
Metodologia
Pertanyo a un grup de constructors d'instruments dedicats al concepte de reconstruir instruments musicals històrics basant-se en "la còpia de principis bàsics". La nostra metodologia no és la de reproduir un instrument original donat merament duplicant-ne les seves dimensions físiques precises o la localització de cada un dels seus elements físics, sinó més aviat la de duplicar els mètodes amb els quals el constructor original va dissenyar i construir l'instrument. Alguns dels aspectes d'aquest enfocament són:
- Treballar amb eines de mesura marcades en la unitat original, en aquest cas, el Wiener Zoll o polzada vienesa (26,33 mm). Moltes dimensions o progressions de dimensió d'instruments originals que semblen ser arbitràries quan s'expressen en mil·límetres, de cop i volta tenen sentit quan s'expressen en Zoll. Per exemple, l'espaiament entre les cordes o l'amplada corresponent dels extrems de les tecles és gairebé inevitablement 1/2 Zoll.
- L'instrument es construeix utilitzant mètodes de disposició geomètrics antics, vares de marcació i patrons d'assemblatge. Aquestes eines i mètodes s'obtenen de dibuixos, línies oscades i marques d'eines trobades en instruments originals, així com de l'examen extens de la literatura històrica escrita sobre la construcció d'instruments musicals, les tècniques del treball de la fusta i els mètodes de construcció/disseny en general.
La diferència entre una còpia feta a partir de principis bàsics i una còpia literal no és òbvia per a l'ull inexpert. En els dos casos, la còpia semblarà idèntica a l'original. La diferència real és que el treball seguint principis bàsics permet la llibertat de variació que l'ús d'eines manuals i de materials naturals comporta per naturalesa. Encara més important, concedeix al constructor una àmplia visió de les motivacions i processos de pensament dels constructors originals, sovint proporcionant-li explicacions sobre "per què les coses són com són" que són inassequibles a través de qualsevol altre mitjà analític.
L'únic aspecte en el qual sento que les desviacions del disseny original no comporten cap conseqüència és la decoració. Les llistes de preus i les descripcions de l'època que sobreviuen demostren que els constructors antics oferien una àmplia varietat d'opcions de decoració als seus clients, estenent-se des de possibilitats barates amb xapa senzilla i gens d'ornamentació fins a xapa de caoba molt cara amb ornaments de llautó daurat. Per això, no veig la decoració de cap instrument donat com a aspecte inherent de la seva identitat musical, i els meus clients són lliures d'escollir qualsevol opció que s'ajusti al seu gust i pressupost. (N.B. Les variacions essencials de la forma de la caixa, com ara una cua arrodonida o quadrada, NO són aspectes de "decoració" i per això no canvio la forma de la caixa original.)
