Johann Dulcken
Johann Lodewyk Dulcken fou el darrer en una família de famosos constructors de clavicèmbals flamencs. Després d'aprendre l'ofici de la construcció d'instruments amb el seu oncle a Anveres, es va traslladar a Munic al voltant de 1780, es va casar amb una pianista coneguda, i inicià el seu propi taller de construcció de pianos.
Externament, els instruments de Dulcken s'assemblen als de Stein, però internament i pel que fa al mecanisme, tenen una identitat pròpia. Els seus mecanismes són similars als de Stein, amb forquilles (kapseln) de fusta i traves (pawls) verticals, però difereixen d'aquests pel fet que tenen atraps (que Stein mai no utilitzava), individualment ajustables.
He fet 13 instruments basats en l'original de 5+ octaves (FF-g3) del Museu Americà d'Història i Tecnologia a Washington D.C. La majoria d'aquests instruments els he expandit una mica en el seu àmbit (EE-a3), sense canviar-ne el disseny de la seva estructura interna ni de la tapa harmònica -aquest tipus d'alteracions menors en l'àmbit no són inusuals en els instruments que han sobreviscut al llarg de la història. En aquests instruments meus també hi he alterat el mecanisme per fer-lo més còmodes per als intèrprets moderns, utilitzant forquilles de metall i una orientació de les traves més propera al tipus Walter. Malgrat això, si en l'actualitat hagués de construir un d'aquests instruments, preferiria fer-ne una còpia estricta, és a dir, amb forquilles de fusta, traves del tipus "Stein" i una capa molt prima de pell als martells -o fins i tot gens de pell! Les últimes investigacions organològiques demostren que és innegable que fins cap al 1800 els instruments sense pell als martells no eren inusuals, i diversos aspectes del disseny de Dulcken fan que els seus instruments resultin uns bons candidats per a tal aproximació.
